Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de…
República Democràtica del Congo
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…