Resultats de la cerca

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…

Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol  de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la…