Resultats de la cerca
Es mostren 6127 resultats
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
Cuberes
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle.
És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes
Vallcanera
Poble
Poble del municipi de Sils (Selva), al sector septentrional del terme (fins al començament del segle XX havia format part del municipi de Riudarenes), prop de la riera de Vallcanera, que aflueix, juntament amb la de Sils, a la de Santa Coloma.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
la Selva
Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix
coma de Sotllo
Coma
Vall de la vall Ferrera, del terme d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel barranc de Sotllo, afluent de capçalera, per la dreta, de la Noguera de Vallferrera.
Davalla de la línia de crestes que separa el Pallars de Coserans, dominada pel pic de Sotllo 3073 m alt i pels dels Estanys 2956 m, de Baborte 2938 m i de Pedresblanques 2772 m A l estany de Sotllo 2350 m alt rep per l’esquerra l’emissari de l’ estany d’Estats , que centra la coma d’Estats dominada per la pica d’Estats
barranc de Sotllo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l’ estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l’ estany d’Estats , i continua fins al seu desguàs a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m