Resultats de la cerca

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…

El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i eren conegudes…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

També fou anomenat vegueria de Montsoriu , sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat

Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d’Anglès juntament amb Sant Martí Sapresa

L’església parroquial és dedicada a sant Gabriel Pertangué a la batllia de n'Orri, del vescomtat de Cabrera

L’església parroquial Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera

La seva església parroquial Sant Cristòfor de Cerdans, romànica s XI, depèn del bisbat de Vic El lloc és esmentat ja el 862 Formà part de la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera

La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera en depèn el santuari d’Argimon antic castell Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa

És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí, reformada modernament, a la dreta de la riera de Breda El lloc és esmentat ja el 851 Formà part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n'Orri