Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
la Granadella
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarles (Baix Ebre), en una partida a la qual dóna nom.
En resta la torre de la Granadella , quadrada, esmentada ja el 1288 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
la Serra
Veïnat
Veïnat de població disseminada del municipi de Maçanet de la Selva (Selva), al qual dóna nom el mas homònim.
Santa Seclina
Església de Santa Seclina, a Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Caldes de Malavella (Selva), al SE del terme, als contraforts septentrionals del puig Ventós.
L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom
la Torre de Marata
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Maçanet de la Selva (Selva), situat al NW de la vila.
Li dóna nom la torre de Marata , antiga domus , notable casal gòtic tardà refet després d’un incendi el 1924
castell de Fornils
El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
Sant Julià del Llor
Vista panoràmica de Sant Julià de LLor (La Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), a uns 5 km al SE del cap del municipi.
S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia de Sant Julià…