Resultats de la cerca

És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix…

D’origen glacial, forma un petit circ lacustre destaquen l' estany de Perramó 2 270 m alt i l' estany de la Tartera de Perramó 2 340 m alt

Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell

Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la central elèctrica de Pinyana Després de passar per Andaní i Alfarràs,…

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos 1 815 m alt, el cap de Llauset 2 852 m, el pic de Russell 3 205 m, la cresta de les Tempestats 3 258 m, la cresta de les Salenques sota les quals hi ha la gelera de les Salenques , el coll de les Salenques 2 801 m, el pic de les Salenques 2 986 m, el tuc de Mulleres 3 010 m, el pic de la Tallada 2 955 m i els pics de la Fontana de Senet 2 630 m i de Viella 2 572 m És drenada pel riu de les Salenques , afluent de la Noguera Ribagorçana, per la…

Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió Ribera d’Ebre, al…

Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre el Cinca i l’…

La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la…

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor