Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Sant Martí Sapresa
L’agregat de Sant Martí Sapresa al terme de Brunyola (Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Brunyola (Selva), situat a la plana, a l’E de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès.
Existia ja el 1019 La població és coneguda també per les Esposes L’antiga església és situada més al N de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola
Sant Miquel de Solterra
Capella
Antiga capella del castell de Solterra, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), documentada des del 1236.
Reedificada al segle XVII, actualment en queden només algunes restes Coronava la muntanya de Solterra 1202 m d'alt
Sant Miquel de Solterra
Sant Miquel de Solterra
Albert (CC BY 2.0)
Cim
Cim culminant (1.202 m d'alt.) de la serra de les Guilleries, dins de la comarca de la Selva, al límit municipal de Sant Hilari Sacalm i Osor.
És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu, allegòriques de la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim Hi ha les restes de l’antiga capella de Sant Miquel i del castell de Solterra
Sant Hilari Sacalm
Panoràmica de la vila de Sant Hilari Sacalm, considerada com la capital de les Guilleries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…
Salitja
Santuari de les Fonts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vilobí d’Onyar (Selva), a la dreta de l’Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats.
L’església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda En depèn el santuari de les Fonts El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola
Warmia
Canal Elblaski, a Warmia i Mazúria, que enllaçava les rutes locals amb la mar Bàltica
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a Polònia, mentre que la zona nord…
el Montseny
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del…
riera d’Arbúcies
Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
Baixa Saxònia
Vista de les torres de l’antiga fortificació de la ciutat de Goslar, al land alemany de la Baixa Saxònia
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land
d’Alemanya.
La capital és Hannover S'estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia Comprèn dues regions geomorfològiques la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals La regió litoral és compost per unes àrees morèniques, sense pedres marschen , que…
Osor
Osor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a les Guilleries.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari…