Resultats de la cerca

Centre cultural, amb escoles, teatres i acadèmies musicals Principal població alemanya en la fabricació d’eines la indústria siderúrgica hi és present des de la fi del s XV

Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies

Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890

Situada a banda i banda del Lahn, és dominada per un turó, amb un castell s XII-XV Té indústries químiques, farmacèutiques i electròniques Fundada a la fi del s XII, la seva importància augmentà molt ràpidament Obtingué carta municipal del landgravi de Turíngia Lluís II 1277 En produir-se la separació de Hessen d’aquell estat 1292, fou la residència dels marcgravis del nou principat La seva universitat, fundada el 1527, esdevingué un important centre de difusió de la Reforma

Dominada per la Sparrenburg residència dels comtes de Ravensberg, és un centre tradicional de la indústria tèxtil lli, ampliada posteriorment amb el cotó i la seda És un centre de la confecció i utillatge per a la indústria tèxtil, té indústria paperera i d’embalatges És centre d’ensenyament superior Ostwestfalen Universität, fundada el 1966 És també entroncament ferroviari Fundada el 1214, a la fi del s XIII entrà a la Lliga hanseàtica El 1346 passà al domini dels ducs de Jüllich, i el 1647 a l’elector de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial fou molt bombardejada

Té indústries metallúrgiques, mecàniques, electròniques, tèxtils, del ciment i de la fusta És un centre important en el camp editorial i cultural Fortalesa, a la fi del s XI, i seu d’una família de comtes palatins de Suàbia s XII, el 1342 passà als ducs de Württemberg i gaudí d’una gran florida cultural El 1477 hi fou fundada la universitat, que es convertí en un centre luterà en passar la ciutat a la Reforma 1534 A part cases típiques de fusta, cal esmentar, entre els edificis, l’església de Sankt Georg 1470-83, de tres naus, en estil gòtic tardà, que conté els sepulcres dels…

Nus important de comunicacions ferroviàries i port fluvial, té indústries químiques, mecàniques, electrotècniques, del paper i del sabó Esmentada al s XII, al s XIII esdevingué seu de la dinastia Ascània dels ducs de Saxònia, i després s XV, amb els Wettin, de la línia Ernestina de Saxònia El 1547, amb la derrota de Mühlberg i la capitulació de Wittenberg , que posà fi a la guerra d’Esmalcalda lliga d’Esmalcalda, la dignitat i el territori de l’electorat passaren a la línia Albertina Ocupada la ciutat pels francesos el 1806, fou conquerida pels prussians el 1814 Té una cèlebre…

La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir…

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…