Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
la Móra
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat al sector septentrional del pla de la Calma.
Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099
casal d’Olivet
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
batllia de n’Orri
Localitat
Demarcació formada per les localitats que havien pertangut al terme del castell de Montsoriu, a la Selva.
Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera i llur fortalesa militar més preeminent, a la vegada que Hostalric amb el seu castell fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri , pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV, la qual era formada per les parròquies de Breda amb el monestir de Sant Salvador, Arbúcies, Lliors, Sant Pere Desplà, Cladells amb l’església de Sant Salvi, Sauleda, Sant Feliu de Buixalleu, Grions,…
Santa Maria de Tagamanent
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
el Vallès
Subregió natural i històrica del llevant del Principat de Catalunya que, per la seva importància excepcional més que no pas per diferències acusades, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…
Sant Julià del Llor i Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en que els dos agregats se’n independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…
Aiguafreda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental a l’extrem occidental del Montseny.
Situació i presentació El municipi d’Aiguafreda, oscilla entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental, encara que, per decisió popular, el 1985 va votar la seva definitiva unió o permanència al Vallès Limita a llevant amb el terme de Tagamanent i amb els municipis osonencs de Centelles W, Sant Martí de Centelles SW, Seva NW i el Brull NE El terme es troba delimitat al NW per la riera de Martinet, que al trifini de Seva, Centelles i Aiguafreda s’uneix al Congost, que conforma el límit ponentí i que a la vegada rep, a l’extrem S, la riera de l’Avencó, que separa Aiguafreda del…
Brunyola i Sant Martí Sapresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al vessant oriental de la muntanya de Santa Bàrbara, a la zona de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió de Girona.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part…
Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…