Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Sant Lionç
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100834.jpg)
Cala de Salionç o de Sant Lionç, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966) del municipi de Tossa de Mar (Selva), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç
, prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç
, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.
Actualment hi ha una urbanització turística
el Ramadal
Raval
Antic raval, actualment negat per les aigües del pantà, del poble de Susqueda (Selva), a la vora del Ter, dit també barri del Pont.
El 1960 hi vivien 51 h aglomerats
Gavadà
Llogaret
Llogaret del municipi de Vandellòs (Baix Camp), vora el límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant meridional de la mola de Genessies.
Hi ha restes d’una antiga torre circular medieval
la Farga
Veïnat
Veïnat del municipi d’Anglès, Selva.
Al s XV ja hi havia una foneria de ferro
Arbolí
![](/sites/default/files/media/FOTO/A015581.jpg)
Arbolí (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
cala Figuera
Cala
Platja
Platja de la costa del Baix Camp (Mont-roig del Camp), al N del riu de Llastres.
Hi ha estat feta una important urbanització turística, la Platja de Miami
Bellisens
Partida
Partida del terme municipal de Reus (Baix Camp), al sud-est de la ciutat.
Hi ha una bona part de les masies més importants del terme
Mont-roig del Camp
Vista aèria de Mont-roig del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot…
Sant Pere Desplà
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Pere_Despla.jpg)
Vista aèria de Sant Pere Desplà
Mas Can Ferrer
Antiga sufragània del municipi d’Arbúcies (Selva), situada al NW del terme, al costat de Can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…