Resultats de la cerca

Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia

Descoberta el 1914 i excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, que quedà constituïda en dues parts a la part alta se situava la zona residencial, una mansió luxosa on vivien els propietaris i que disposava de termes pròpies i de mosaics en nombroses habitacions A la part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció d’oli i vi, amb quatre premses i una cisterna on es recollia el most Perdurà fins al segle V, i en la…

No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…

Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…

Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…

Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol  de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…