Resultats de la cerca

Les seves aigües són explotades comercialment per l’empresa Fonter

Hom explota l’aigua mineromedicinal de la font Picant Tenia baixador de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona

La font Picant , d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja al segle XVIII, i és molt valorada per a la litiasi Hom n’explota comercialment l’aigua l’antic hotel és tancat

És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…

Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…