Resultats de la cerca

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…

Colonitzada pels grecs ~1000 aC, caigué en poder de Pèrsia i fou governada per tirans Assistí Xerxes en l’expedició contra Grècia 480 aC, i posteriorment formà part de la lliga de Delos Regida s IV aC per dinasties locals, en destacà Mausol, famós pel monument funerari que li fou bastit mausoleu Conquerida per Alexandre 333 aC, decaigué durant les èpoques ptolemaica i romana

La capital és Lèucada 7 600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al s VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863

El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als s V-VI, fou restaurat a la fi del s XI Ocupat pels croats al s XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos s XVI-XIX L’església, del s XI el nàrtex fou refet al s XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics s XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia

Habitada per unes tribus grecotràcies que foren expulsades a l’època de la invasió persa de Grècia ~480 aC, fou repoblada per grecs de la Calcídica Formà part de la lliga de Delos fins que es rebellà contra Atenes i s’alià amb Esparta Autònoma a partir del 421 aC, s’alià amb Atenes, després amb Macedònia i, novament, amb Atenes, en veure's amenaçada per les ambicions expansionistes macedòniques Malgrat que Atenes, forçada pels discursos de Demòstenes les Olintíaques acudí a socórrer-la, la ciutat fou ocupada i destruïda el 348 aC Les excavacions, iniciades el 1928, han posat al…

La capital és Limín Forma part de la Macedònia i, administrativament, pertany al nomós de Kabala De forma circular i constituïda per roques cristallines recobertes de formacions paleozoiques, s’eleva, en la part central, fins als 1028 m Conreus d’oliveres i vinyes De l’antiga riquesa minera resten només a l’actualitat explotacions de zinc a la costa SW Habitada pels tracis, fou conquerida pels perses, però, tot seguit, s’alià amb Atenes Possessió macedònia, fou ocupada pels romans 196 aC i gaudí d’una notable prosperitat Possessió bizantina a partir del segle IV, passà a poder dels turcs el…

Té l’origen en la invasió del terç nord de l’illa per l’exèrcit turc del juliol del 1975 amb el pretext d’una eventual annexió de Xipre per part de Grècia Al febrer, les autoritats turcoxipriotes proclamaren unilateralment, amb el suport d’Ankara, l’Estat Federat Turc de Xipre, i el 15 de novembre de 1983 la independència del territori amb el nom de República Federada de Xipre del Nord Com a resultat de la invasió, es produí l’èxode d’un gran nombre de grecoxipriotes a la República de Xipre Aquesta fugida, conjuntament amb l’establiment de turcs al territori envaït, hi condicionà…

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

De relleu montuós, té costes abruptes i retallades Conreus de vinyes és famós el seu vi blanc, oliveres, cítrics i figues És molt notable el marbre que hom n'extreu en diverses varietats La ciutat més important és Naxos, situada a la costa nord-occidental Famosa en l’antiguitat s IX-IV aC pel comerç de vi, Naxos fou la més prepotent de les Cíclades fins que, al s VI aC, el govern aristocràtic fou substituït per la tirania dels Ligdams, sostinguda per Pisístrat Motiu de discòrdia entre atenesos i perses, del 478 al 404 aC s’adherí a la lliga delioàtica El 376 aC, a les seves riberes, els…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar…