Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
el Baix Llobregat
Comarca
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…
Millars
Barri
Antic barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda
.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta Fou englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda 1975-78
pla del Llobregat
© Fototeca.cat
Sector planer del Baix Llobregat que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).
Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta
Sant Cosme
Barri
Barri residencial, obrer i perifèric del municipi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), promogut per l’Obra Sindical del Hogar dins del pla d’absorció del barraquisme de Barcelona.
Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció l’OSH esmenà els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot
el Llobregat d’Empordà
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que recull les aigües de la major part del vessant sud de l’Albera i que aflueix a la Muga dins el terme de Peralada.
Es forma al pic de Llobregat 918 m alt, a l’E del coll del Pertús Passa per la Jonquera, i rep per l’esquerra la riera de Torrelles i l’Orlina, amb la riera d’Anyet —procedent del puig Neulós 1 249 m alt—, i per la dreta el Ricardell El seu vessant és establert en el granit i les llicorelles del muntanyam de l’Albera només el Ricardell travessa les escates alpines de Biure En la seva part baixa, tots aquests cursos es fonen en la plana quaternària de l’Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada El cabal ha estat estimat en 3,2 m 3 /s, i és exclusivament nodrit de les pluges equinoccials i…
Parc Agrari del Baix Llobregat
Espai agrari protegit situat a la part baixa i al delta del Llobregat.
És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals i un…
Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines (Santa Maria de Vilanera) situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un mur de l’…
la Vajol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al límit amb el Vallespir.
Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…
muntanya de Vilanera
Cim
Cim del municipi de l’Escala (Alt Empordà).
D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia La necròpolis…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina