Resultats de la cerca

Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX

Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…

Centre vitivinícola important són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main, té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc Centre d’ensenyament superior És bisbat catòlic Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 castellum Virteburch , esdevingué 741 seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci Hom hi bastí una primitiva catedral al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689 Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i obtingueren 1168 de…

Situació i presentació El terme municipal de Cantallops, de 19,62 km 2 de superfície, s’estén pel vessant meridional de la serra de l’Albera contraforts sud-occidentals del Puig Neulós, a la zona de transició vers la plana empordanesa, constituïda per una gran superfície d’erosió Així, la part septentrional del terme és la més accidentada per aquest sector, una faixa de terra de menys d’1 km d’amplada, pertanyent al municipi de la Jonquera, separa el municipi de Cantallops de l’actual ratlla fronterera amb França al sector del puig del Llobregat i el coll del Forcat És en aquesta zona…

Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Situació i presentació El terme municipal de la Selva de Mar té actualment només 7,19 km 2 s’estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, a l’E de la muntanya de Verdera, i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts i desemboca al Port de la Selva Fins el 1787 comprenia un extens territori al sector septentrional de la península esmentada uns 48,4 km 2 , però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, que havia esdevingut…