Resultats de la cerca

És a la vall mitjana del riu de Lentillà que travessa el terme de sud a nord, prop de la seva confluència amb el riu de Llec A l’est, la riera de Sant Martí separa aquest terme del de Jóc El bosc cobreix la part més alta del terme i els conreus la part més baixa La superfície agrícola és de 158 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres també hi ha vinya 39 ha i hortalisses 19 ha Les pastures i el farratge ocupen 3 ha i el cens ramader és nul La població assolí un màxim de 654 h el 1841, però des d’aleshores anà minvant gradualment El poble…

La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968,…

El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen cereals i vinya…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km 2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí…

El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…

El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km 2 , s’estén al N de Figueres, per la plana alluvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà en el seu curs baix, l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí integra també l’antic monestir de Cadins Limita al N amb el municipi de Masarac del qual el…

Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…