Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Nyòvols
Castell
Antic castell del municipi de Canavelles (Conflent), sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys de Canavelles.
Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i costejava després l’estret congost dit dels Graus La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols , al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola o Serola, tancant el camí a l’W, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols però dels castells de Nyòvols i d’…
monestir d’Arles
© Jaume Ferrández
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles) del Vallespir, dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.
El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…
Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un gran aplec, el…
Arles
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Vallespir que s’estén a banda i banda del Tec.
El terme arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig 1279 m alt, i el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta Les terres de conreu ocupen, principalment, les planes alluvials del Tec i del riu Ferrer hom les dedica a horta, fruiterar i gramínies pradenques La major part del terme és coberta de bosc en explotació les castanyedes han trobat uns mercats interessants en la indústria de la construcció de les botes relacionada amb la vinicultura Al secà es conreen cereals i vinya…
monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…
Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per…
Peralada
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Peralada, de 43,61 km 2 , s’estén per la plana empordanesa del N de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera A tocar de la vila de Peralada, cap de municipi, el Llobregat d’Empordà rep l’Orlina que poc abans ha rebut l’Anyet i aigua avall de la vila 1 km el Llobregat desemboca a la Muga, que travessa el sector de migdia del terme de ponent a llevant Al sector més muntanyós del N serra de Montpedrós hi ha reduïts espais de bosc d’alzines i garrigar L’any 1974 fou incorporat al municipi…
Roses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…
el Port de la Selva
© J. Mariné
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km 2 , s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de…