Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
parc natural del cap de Creus
Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
Peracalç
Aspecte del poble de Moncortès de Pallars, amb la serra de Peracalç al fons (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat, del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç 1 478 m alt, sector de les serres interiors dels Pirineus que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’W, i la del Boumort, a l’E, entre els cursos del Flamisell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç
estació d’esquí de Baqueira-Beret
Accés per la zona de Beret a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret
© C.I.C. - Moià
Estació d’esquí situada al vessant nord dels Pirineus, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà.
Fou inaugurada el 6 de desembre de 1964, sota l’impuls de Jesús Serra i Santamans És l’estació d’esquí més gran d’Espanya La primera àrea d’esquí fou Baqueira 1500 m, la qual es desenvolupà al llarg dels anys seixanta i setanta El 1982 s’obrí vers la zona del pla de Beret El 2003 amplià els seus dominis esquiables cap a la vall de l’Alt Àneu Pallars Sobirà Disposa de modernes installacions per a la pràctica de l’esquí alpí i altres esports d’hivern El 2023 comptava amb 165 km esquiables, repartits per 113 pistes que es troben en cotes compreses entre 1500 i 2610 m Disposa de 769 canons de…
,
els Encantats
Estany de Sant Maurici i els Encantats al fons
© Fototeca.cat
Serra dels Pirineus axials, de direcció NE-SW, divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries afaiçonaren…
pic de Sotllo
Cim
Cim (3.072 m. d’alt.) al sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera entre Espanya i França.
Se situa a ponent de la pica d'Estats , separat pel port de Sotllo , i és divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE
la Noguera de Vallferrera
La Noguera de Vallferrera, en el congost que forma l’entrada de la vall homònima (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Cardós, la conca del qual constitueix la vall Ferrera
.
Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival…
coll del Pertús
Collada
Pas del Pirineu Oriental, entre el puig de Salines i el massís de l’Albera, que comunica els municipis de la Jonquera (Alt Empordà) i el Pertús (Vallespir).
El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l’erosió remuntant d’afluents dels rius Llobregat conca de la Muga i des les Illes conca del Tec, fins a obtenir l’altitud mínima dels Pirineus axials no litorals 271 m Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l’autopista que uneixen els estats espanyol i francès S'hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús W i el barri…
la Muga
Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
la Noguera de Cardós
La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…