Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sant Serni del Grau
© Xavier Varela
Església
Església romànica del municipi de Guixers (Solsonès), que centrava el terme de Vilamantells.
Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques
Santa Maria de Colera
JoMV
Església
Església romànica del municipi de Rabós (Alt Empordà).
Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera…
Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
Vilafant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…
monestir de Sant Quirze de Colera
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…
Rabós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
l’Armentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…
el Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Roses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…
Vila-sacra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vila-sacra és a la plana alluvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada a Vilanova de la Muga, a la Muga Altres límits municipals són amb Fortià S i el Far d’Empordà W El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur…