Resultats de la cerca
Es mostren 3476 resultats
Sant Climent Sescebes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, accidentat al N pels contraforts meridionals de l’Albera.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km 2 , s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe El 1937 el municipi adoptà el…
Sant Climenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli urbà més important del municipi de Pinell de Solsonès (Solsonès), aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al SE de l’església de Pinell, a l’indret de l’antic castell de Sant Climenç
, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona).
Forma un dels agrupaments de població més importants del terme, al sector més planer i amb bons conreus Ben comunicat amb Solsona des del 1934 per la carretera que ha d’arribar a Sanaüja, aquest fet i l’electrificació li han donat més vida Presideix el petit conjunt urbà un gran casal senyorial, que conserva alguns elements de la construcció primitiva segle XIV però que fou molt reformat als segles XVI i XVII té a la façana emblemes heràldics Aquest castell és esmentat ja el 1375 i fou de la jurisdicció del comtat de Cardona, subinfeudat a diversos senyors al segle XVIII ho eren els Rovira i…
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Sant Bartomeu de Bell-lloc
Convent
Convent de canongesses agustines del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat a la part alta de la vila, a l’indret que ocupà el castell de Toló.
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Sant Baldiri
Santuari
Santuari del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva.
El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes Hom fortificà el lloc al s XVI es conserva la torre rodona, i restaurà el santuari el 1849 És tradicional l’aplec del 20 de maig
Sant Baldiri
Santuari
Santuari del municipi de Cistella (Alt Empordà), al cim de la serra de Sant Baldiri (459 m alt.), al NW del terme; és un petit edifici romànic, amb campanar d’espadanya i porxo.
Santa Susanna
Poble
Poble del municipi de Riner (Solsonès), al NE del terme, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona, vora la carretera de Cardona a Solsona.
De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d’Hortoneda i la capella de la Presentació hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai
Sant Antoni de Bordell
Església
Església del municipi de Pinell de Solsonès, a l’W de Madrona i dependent de seva parròquia.
Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada