Resultats de la cerca

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…

Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…

Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…

Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…