Resultats de la cerca

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera…

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat…

L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC

D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera  En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia…

Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…

Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…

Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…

Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que…

Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…