Resultats de la cerca

Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius

D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera  En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia La necròpolis…

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que…

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…

Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Situació i presentació El terme municipal de Vila-sacra és a la plana alluvial de la dreta del Manol, que forma el seu límit septentrional amb Vilatenim, agregat des del 1975 al municipi de Figueres, i que aflueix aigua avall, dins el terme veí de Peralada a Vilanova de la Muga, a la Muga Altres límits municipals són amb Fortià S i el Far d’Empordà W El territori és tot planer i el poble és entre Figueres, a ponent, i Castelló d’Empúries, comunicada per la carretera C-260 de Figueres a Roses, que travessa el terme Aquesta carretera, que constitueix l’accés principal a Roses, Cadaqués i llur…