Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Coserans
©
Regió de Gascunya, Occitània, al vessant septentrional dels Pirineus, a la conca del Salat.
És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans…
Delfinat
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…
Rupià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a l’inici de la plana d’inundació del Ter i del Daró.
Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Avinyó
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
Regencós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al corredor de Palafrugell.
Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell superior…
Torrent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…
Albons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís de Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà.
Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…