Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Cassibrós
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), vora la Noguera de Cardós, aigua amunt del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Andreu depèn de la parròquia de Ribera
Malmercat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Hi ha un notable edifici senyorial Pertangué als comtes de Pallars s XIV i als vescomtes de Vilamur s XVIII
Pujol
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats De la seva església parroquial Sant Andreu depenien les de Coscastell i Canals
Baén
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) des del 1969.
Situat sota la muntanya de Baén, a 1 060 m d’altitud 32 h 1981 Estigué sota la jurisdicció de l’abat de Santa Maria de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Andreu
Vilanòva-d’Avinhon
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Gard, França.
Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu
Arides
Despoblat
Despoblat del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), del qual es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides , el punt culminant del qual es troba a 1 958 m d’altitud
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…
Farrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que comprèn la coma de Burg i una gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu (dita la Ribalera), riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…
Montesclado
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 160 m alt.) del municipi de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà),de poblament disseminat, a la coma de Burg, al N del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble