Resultats de la cerca

Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll

És el més extens de Catalunya La seva superfície suma 69 850 ha, 61 540 de les quals corresponen al Pallars Sobirà el 55,2% de la superfície de la comarca i 8 310 ha, a l’Alt Urgell el 5,7% del total de la comarca La creació d’aquest parc respongué a la voluntat de protegir els valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori Entre els valors naturals del parc destaquen zones d’interès geològic, com ara l’estany de Certascan, que és l’…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir…

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell

L’església parroquial esmentada ja el 839 és dedicada a sant Martí El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte d’Urgell Guillem Fou possessió dels vescomtes de Vilamur

La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831

Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí Sembla que és la cella de sant Fruitós que el bisbe Possidoni d’Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823 Al sX era un priorat de l’abadia de Gerri més tard 1125 consta encara com a possessió d’aquest monestir, però sense comunitat

D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera

L’església parroquial de Santa Maria, romànica, era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del Mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat l’un al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York

El 969 era regida per l’abat Salla i el 976 ja no tenia abat per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitulaven també abats de Vellanega La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles Tenia encara alguna vida monàstica el 1268, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue En resten les ruïnes