Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Tarn
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Tarn.jpg)
El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
Porcupine
Riu
Riu del Canadà i d’Alaska (840 km).
Neix a les muntanyes Mackenzie i desemboca per la dreta al Yukon, a Alaska
Vilanòva-d’Avinhon
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Gard, França.
Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu
Ardecha
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ardecha_riu.jpg)
L'Ardecha al seu pas entre cingleres de les Cevennes
Dreamshot63 | Dreamstime.com
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, del Roine (120 km).
Passa engorjat per les Cevenes
Little Rock
Ciutat
Capital de l’estat d’Arkansas, EUA.
Situada a la riba dreta del riu Arkansas, a l’E dels monts Onachita La població experimentà un creixement superior a l’àrea metropolitana que a la ciutat Centre comercial i nucli industrial indústria alimentària, tèxtil cotonera i de la fusta Té jaciments d’alumini Port fluvial Té universitat, fundada el 1927, i el Philander Smith College, fundat el 1877
Vilafranca de Roergue
Ciutat
Ciutat d’Occitània, a l’antic comtat de Roergue, al departament d’Avairon, França.
Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici
Ador
Riu
Riu de Gascunya, Occitània (335 km).
Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació
Red River
Riu
Riu dels EUA, afluent, per la dreta, del Mississipí (1 638 km).
Neix al Llano Estacado, al N de Texas, amb el nom de Palo Duro Canyon Marca la frontera amb Oklahoma, entra en un racó SW d’Arkansas i travessa la Louisiana A l’època de les crescudes és navegable fins a Fulton Arkansas, 900 km aigües amunt La part superior de la seva conca és bastant àrida, mentre que la mitjana i la inferior són constituïdes per fèrtils terres rogenques que han donat nom al riu Escenari de diversos fets d’armes durant la guerra de Secessió, el seu nom ha estat popularitzat en cançons alguna d’elles traduïda al català
Arkansas
Riu
Riu dels EUA, afluent del Mississipí per la dreta (2 300 km).
Neix a les Muntanyes Rocalloses de l’estat de Colorado, als petits llacs que hi ha prop de Leadville flueix després en direcció SE i drena part de les Grans Planes, passa per Pueblo planura de Colorado, Hutchinson i Wichita planura del sud de Kansas, Tulsa planura d’Oklahoma, Fort Smith i Little Rock planures alluvials de l’estat d’Arkansas, i desemboca al riu Mississipí al nord de Greenville Els principals afluents són el Cimarron, el Canadian i el Neosho El cabal és molt variable Les rescloses més importants són al corrent principal, la de John Martin, a l’estat de Colorado, la de Fort…
Omaha
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nebraska, EUA, a la vora dreta del Missouri.
És un dels principals centres ramaders del món i un gran nucli d’indústries càrnies També és un destacat mercat de cereals, i hi ha, a més, indústries alimentàries, refineries de plom, equipament per a ferrocarrils i maquinària agrícola Hi és desenvolupat el sector terciari, amb moltes companyies d’assegurances Té universitat