Resultats de la cerca

Hi té l’emplaçament l’aeroport de Marsella, i hi ha indústries aeronàutiques

Residència d’empleats i obrers bordelesos Té vinyes Hi ha l’aeroport de Bordeus

És el centre comercial d’una regió agrícola canya de sucre, tabac, cafè, arròs, sisal i ramadera, i nucli industrial indústries alimentàries, tèxtils, d’adobs, de mobles, serradores Port dedicat a l’exportació de sucre, tabac i cafè Aeroport Fou fundada pel coronel francès Clouet 1819 amb francesos emigrats de la Louisiana Fins el 1829 fou anomenada Fernandina de Jagua

Situada en una plana interior, és el centre d’una regió agrícola canya de sucre, tabac, blat de moro, arròs, bananes, pinya tropical, minera crom, manganès, ferro i un dels més importants centres ramaders boví del país Els últims anys hi han estat installades diverses indústries alimentària, fusta, adobs, mobles, tabac, ceràmica Té aeroport Fundada el 1514 prop de la costa, fou anomenada Santa María del Puerto Príncipe El 1530 fou traslladada a l’interior de l’illa, a l’emplaçament de l’antiga vila índia de Camagüey

Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del segle V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral segles XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del segle XIII Romanen només algunes ruïnes…

És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal…

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo Hi ha diverses activitats derivades del turisme És també nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums Universitat…

És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del cautxú…

Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre romà segle…

És situada al NW de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la badia de l’Havana a la mar La forta evolució demogràfica començà al segle XIX, amb els colons espanyols emigrats d’altres països llatinoamericans i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana Fins a la revolució del 1959 no es començà a planificar el desenvolupament de la ciutat descentralització a favor d’altres ciutats i creació d’un cinyell agrícola al seu entorn L’aglomeració urbana de l’Havana comprèn els municipis de Guanabacoa, Marianao, Regla, Santa María del Rosario i Santiago de las…