Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Narbonès
Història
Regió històrica del baix Llenguadoc, Occitània, inclosa en l’actual departament francès de l’Aude, que s’estén des de les Corberes fins a l’Erau.
En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del s VIII fins a la fi del s IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona
el País Niçard
Comarca de Provença, Occitània, corresponent a l’actual departament francès dels Alps Marítims.
La capital és Niça Els seus límits són a l’E la Ligúria, al N el Delfinat i a l’W els territoris de l’Alta Provença i la Baixa Provença La capital i els altres nuclis importants de població són al S, a la vora de la mar, i constitueixen els nuclis turístics principals de l’anomenada Costa Blava Menton, Canes, Mònaco, etc
les Santes Maries de la Mar
Petita vila marinera de la Camarga (Occitània), a l’actual departament francès de les Boques del Roine.
És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona
Bederrès
País del Llenguadoc mediterrani, Occitània, que rep el nom de l’antiga Beterris
, origen de l’actual Besiers.
El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs respectives rodalies
comtat de Foix
Geografia històrica
Territori entorn de Foix, al Llenguadoc pirinenc, regit per un comte, que correspon a l’actual País de Foix.
Durant l’època romana, el País deFoix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I deFoix i l’…
Bearn
©
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S'estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
santuari del Camí
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Camí) del municipi de Cambrils (Baix Camp), esmentat ja al s XIV.
L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII
Orlhac
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, centre de la comarca de l’Orlladès i capital de l’actual departament de Cantal, França.
Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada i destruïda…
Vilafranca de Roergue
Ciutat
Ciutat d’Occitània, a l’antic comtat de Roergue, al departament d’Avairon, França.
Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici
Montsegur
Castell
Ciutadella sagrada que es dreça al damunt d’un pujol escarpat i rocallós, al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l’Arièja.
Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…