Resultats de la cerca

Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner  i la construcció s’inicià el 1897 El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a  Pere Mata i Fontanet De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una peça clau de…

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…

Situació i presentació S’estén des de la plana fins als primers contraforts de la serra de la Mussara Una tercera part correspon a terrenys muntanyosos encara que d’escassa elevació El municipi limita amb l’Albiol N, l’Aleixar W, Almoster W i Reus S, de la comarca del Baix Camp, amb Constantí SE, un enclavament de Perafort Mas de Magrinyà, E, un enclavament del Morell E i amb Vilallonga del Camp E, del Tarragonès, i amb Alcover NE, de l’Alt Camp El punt més enlairat del terme és el puig d’en Cama, de 717 m, i el principal corrent d’aigua és la riera de la Selva, afluent del Francolí El…

Situació i presentació És situat a la plana del Camp de Tarragona, tocant a mar El terme consta de dos sectors l’occidental o antic terme de Cambrils i l’oriental, o antic terme de Vilafortuny, separats gairebé pel terme municipal de Vinyols i els Arcs El sector occidental és comprès entre la riera de Riudecanyes, que el separa per l’W del municipi de Mont-roig del Camp, i la riera d’Alforja, que segueix de prop el límit amb el terme de Vinyols i els Arcs La riera de Riudoms forma el límit nord-oest del sector oriental amb Vinyols, límit que es completa al N amb Riudoms i a l’E amb els termes…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…