Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
Combralha
Regió del Llemosí, Occitània.
Situada al Massís Central, és formada per altiplans cristallins i és drenada pel Cher i el seu afluent, el Tardes El principal recurs econòmic és la ramaderia bovins Les ciutats més importants són Evaus, Montluçon i Gueret
Tarn

El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges…
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de…
Alvèrnia

Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de…
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…