Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Colomièrs
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Alta Garona, França.
Constitueix de fet, un suburbi residencial de Tolosa Construcció aeronàutica i electrònica
Échirolles
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, al departament d’Isère, França.
Constitueix, de fet, un suburbi residencial i industrial construccions mecàniques i elèctriques del sud de Grenoble
Lo Vacarés
Estany
Estany de les Boques del Roine, a la Camarga, Provença (Occitània).
Té uns 600 km 2 i una profunditat d’uns 50 cm Separat de la mar per un dic, constitueix, amb la seva riba i els seus illots, una reserva natural zoològica i botànica
Monte Rosa
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Vinhamala
Damien Ramlot (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís dels Pirineus axials, de materials paleozoics, entre Gascunya i Aragó (3.303 m alt.).
Hi neix l’Ara, que travessa la vall d’Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca Al vessant gascó hi ha una glacera, l’única dels Pirineus amb una veritable llengua glacial 21 km de llarg, les aigües de la qual s’escorren cap a la Gave de Pau
Antíbol
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament d’Alps Marítims, França, situada a la Costa Blava, prop del cap d’Antíbol.
Centre d’exportació flors, taronges, olives i seu d’una escola d’horticultura Actualment, el seu principal recurs el constitueix el turisme i la indústria hotelera L’antic castell de Grimaldi segle XVI, amb una torre del segle XIV és seu d’un museu en el qual sobresurten pintures, dibuixos i ceràmiques de Picasso
Baus
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situat al nord d’Arle.
Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del s XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia
Friburg
Divisió administrativa
Cantó de l’est de Suïssa.
La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos
Sankt Gallen
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa, que s’estén entre el llac de Constança i els Prealps.
La capital és Sankt Gallen El N, que constitueix l’extrem oriental del Mittelland, és una regió de turons de molassa tallats per les valls de les glaceres el sector sud, ocupat pels Prealps, és més abrupte i accidentat, amb altituds que superen els 2 000 m i on la principal riquesa és la ramaderia La població 217 h/km 2 est 1994 és de llengua alemanya La indústria tèxtil, que té el seu origen a l’edat mitjana, hi té una importància preponderant al s XIX hi foren introduïts els brodats, sota la forma d’indústria a domicili, els quals després han estat mecanitzats Altres indústries…