Resultats de la cerca

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al s VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la part…

És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV

En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle s IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del s XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània,…

La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…

És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…