Resultats de la cerca

S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què…

Estació termal, té indústries mecàniques

És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan s X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…

Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del s V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral s XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del s XIII Romanen només algunes ruïnes del castell…

El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl

Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica

La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…