Resultats de la cerca

És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de …

La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de…

Mercat agrícola i indústries metallúrgiques i tèxtils Formada entorn del castell dels comtes de Foix XII, hi foren promulgats els estatuts pels quals eren repartides les terres dels càtars vençuts 1212 entre els senyors del nord de França Bisbat des del 1295

Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal…

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina…

La capital és Foix

Construccions mecàniques Església gòtica Torre del s XIII, resta d’un antic castell

Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…

És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…