Resultats de la cerca

La ciutat és coneguda per la matança de 642 civils que la SS hi perpetrà el 10 de juny de 1944 Les dones i els nens en total, 445 foren tancats a l'església, tirotejats i cremats La ciutat es mantingué intacta després de la massacre com a centre de la memòria, i el govern francès aixecà la nova ciutat al costat oest

Té indústria ceràmica, floricultura, castell de l’època feudal s XIII-XIV amb la Casa-Museu d’Auguste Renoir Té indústria turística

Té una església romànica i les restes d’un castell Hi ha un petit museu en record de Petrarca a la casa on, segons la tradició, estigué el poeta en els seus sojorns a Valclusa

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’aleshores…

Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou restaurada al s XIX…

Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…

La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un…

En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle s IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del s XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi 1562 i en destruïren l’…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…

Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…