Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Brulhès
Territori de l’Agenès (Guiena), a Occitània, centrat a Lairac.
Al s XI formà un vescomtat dependent del comtat d’Agenès, que al s XIII passà al vescomtat de Bearn i posteriorment al comtat d’Armanyac
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…
Valentinès
Ciutat
Comarca del Delfinat, Occitània, corresponent al pagus Valentiniensis, centrat en la ciutat de Valença.
Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al s IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’…
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però fou obligat a…