Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Aubusson
Localitat
Localitat de la Marca, Llemosí, Occitània, al departament de Crosa, França.
Nucli industrial metallúrgia, instruments de precisió, tapisseria És cèlebre la tapisseria d' Aubusson , coneguda ja des del 1457 i famosa als ss XVI i XVII Vers el 1935 Jean Lurçat introduí a Aubusson la tapisseria com a art mural Té una escola nacional de tapisseria, fundada el 1885 un museu de tapisseria i un centre d’investigació d’art mural, creat el 1969
les Cevenes

Paisatge de les Cevenes
© Jaume Ferrández
Serralada
Serralada d’Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.
És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha
Pirineus Orientals
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Occitània.
La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a Catalunya del…
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els…
Angulema
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, al departament francès de Charente, vora el Charente.
Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou restaurada al s XIX…
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
Tolosa

Ajuntament de Tolosa
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al Llenguadoc, capital del departament de l’Alta Garona i de la regió administrativa d’Occitània.
És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…