Resultats de la cerca

Situada vora el canal del Migdia, hi destaca l’església de Sant Miquel, en estil gòtic Indústries alimentàries elaboració de la cassoleta tolosana o caçolet    

Centre comercial, té producció de vins A l’edat mitjana fou capital del comtat de Rasès Es destaca l’església de Sant Martí s XII-XVI

Situada a la riba de la Corresa, té fabricació d’armes i d’instruments musicals i indústria elèctrica, tèxtil i alimentària És seu episcopal, i entre els monuments medievals que conserva es destaca la catedral s XII-XIV

És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV

La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges…

És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal…

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…

És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del…

Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua capa la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En…