Resultats de la cerca

El lloc és esmentat des del 948, i formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV Subsisteix un gran mas, a quatre vents, prop de l’església romànica de Sant Miquel de Vilageliu

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520

Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…

Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques…

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a unes…

Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…

Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…

Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…