Resultats de la cerca

Centre turístic format al voltant del petit llac homònim Església del s XII, que fou seu d’un actiu monestir benedictí

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan s XIV i fou poblat de nou entre els s XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll

Indústria ceràmica i material refractari fabricació de teixits Es conserva l’església d’un antic monestir benedictí 1190 amb un campanar octagonal al mig del creuer i un fresc romànic a l’absis, que representa una Majestat El convent de la Visitació, on visqué santa Margarida Maria d’Alacoque, ha estat lloc de pelegrinatge des del s XIX i centre de la devoció al Sagrat Cor de Jesús

Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell s VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell s XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als s X i XI

Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926

Al s IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del s XIX L’església s XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’"Archiv für Liturgiewissenschaft” i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes

Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del s IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795

La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…