Resultats de la cerca

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa

La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…

Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu, emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…

La capital és Syktyvkar Situada al NE de la Rússia europea, forma part de la plana russa A l’E l’Ural constitueix el límit de la república, i al S unes petites elevacions fan la divisòria d’aigües entre les conques del Kama i del Vyčegda Al centre hi ha les muntanyes Timan El clima és continental fred, amb precipitacions anuals d’uns 500 mm i temperatures mitjanes de -16°C 0°C al gener i 16,8°C al juliol a Syktyvkar i -20,6°C al gener i 12,4°C al juliol a Vorkuto La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Pečora, amb els seus afluents l’Izma i l’Usa, el Mezen i el Vyčegda La…

Neix a la Picardia, prop de Le Catelet, a menys de 100 m d’altitud en direcció nord travessa la plana flamenca fins a desembocar a la mar del Nord per Zelanda, Països Baixos, on forma un ampli estuari Té un cabal molt modest a Tournai és de 5 m 3 /s fins que rep les aigües del Leie per l’esquerra, més enllà de Gant Després passa per Anvers, a partir d’on comença ja l’ample estuari,dividit en dos braços l’Escalda Oriental Oesterschelde i l’Escalda Occidental Westerschelde, que s’obren pas entre les illes de Zelanda Per l’esquerra rep també el Sensee i el Scarpe i per la dreta el Dendre, el…

Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al s per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció Capital de la tribu gàllica dels remi , els romans l’anomenaren Durocortorum i la…

Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió…

La invasió àrab ~711 comportà la destrucció de la florent cultura iraniana, malgrat que l’anterior dinastia local hi fou mantinguda amb una relativa independència Amb la davallada del poder califal el territori fou ocupat per Maḥmūd de Gaznī 1017 i els seljúcides 1041, fins que el governador Quṭb al-Dīn es desentengué del vassallatge turc i inicià la dinastia anomenada dels Hwārizm-Šāh 1097-1231, que constituí l’estat islàmic més poderós de l’època Coràsmia fou un important nus del comerç caravaner, fins que sofrí la devastació mongòlica Genguis Kan, 1221, després de la qual restà inclòs al…