Resultats de la cerca

Construït per l’arquitecte AThBrongniart 1803-04, ocupa el lloc d’un antic convent de jesuïtes, on visqué el confessor de Lluís XIV, La Chaise El Monument als morts 1889, obra de l’escultor Bartholomé, presideix el passeig principal Conserva tombes de destacats personatges de la història, les arts, les lletres i el pensament francesos i el Mur dels federats , lloc on foren afusellats els membres de la Comuna de París

Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un…

Antiga capital de l’Anjou, és un centre regional i mercat agrícola que es disputa la prioritat amb els de Nantes, Tours i Mans Alhora, s’hi ha desenvolupat un important centre industrial metallúrgia, electricitat, teixits, destillació de vins i licors, fotografia Université Catholique de l’Ouest, fundada el 1876 i Universitat Estatal Centre nacional de dansa contemporània Angers és també nus de comunicacions ferrocarril i carretera Antic centre polític dels andecaus , fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans El 563 Xilderic I la prengué als saxons i l’annexionà al regne franc Al s IX…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…

Situació i presentació L’extens terme municipal de la Granadella, de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca, les Garrigues Altes, en un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…