Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Loja
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la riba esquerra del Genil, on es forma la gorja de Los Infiernos, situada en una vega molt fèrtil.
El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant
Roquepertuse
Santuari
Santuari de la segona edat del ferro del terme municipal de Vélaux (Provença).
És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC
els Monegres
Comarca d’Aragó, al centre de la depressió de l’Ebre, que s’estén entre els rius Gállego, Alcanadre, Cinca i Ebre.
És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…
Baelo
Ciutat
Ciutat romana a la costa de l’estret de Gibraltar i port de cara al nord d’Àfrica, corresponent a l’actual llogaret de Bolonia (província de Cadis).
Gràcies a les excavacions dels arqueòlegs francesos, dirigides per Pierre Paris pels volts del 1920, és un dels conjunts urbans més ben coneguts de la Bètica
Castella
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Mesopotàmia
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…
Espanya
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…