Resultats de la cerca

El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les…

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines

Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hittita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una…

Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat descobertes més…

La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…

La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…