Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel plegament…
Carpats

Fotografia panoràmica de la serralada dels Carpats, a Vysokiy Verh
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i…
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
Vosges
Serralada
Serralada de l’E de França, paral·lela a la riba esquerra del Rin, estesa al llarg de 250 km en direcció SW-NE, entre la vall de Saverne (al N), el pas de Belfort (al S), l’altiplà triàsic de la Lorena i els turons argilosos de les Faucilles (a l’W) i la plana alsaciana (a l’E).
Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha tingut un gran paper en l’…
serra de Javalambre

Vista parcial de dunes, a la serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius…
Prepirineus
El Montsec, una de les serralades que constitueixen els Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…
Alps Dinàrics
Àrea plegada de la península Balcànica de direcció NW-SE.
S'inicia al N de Trieste i, al llarg d’uns 500 km, s’eixampla en recórrer Eslovènia, la Dalmàcia, a la meitat S de Croàcia, i entrar posteriorment a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro Iugoslàvia, el territori del qual ocupa gairebé en la seva totalitat i on ateny l’altitud màxima Durmitor, 2 512 m El seu contacte amb el sistema alpí estricte és establert a través de la línia insúbrica, dislocació de gran importància estructural i interpretada de manera diversa pels geòlegs Per la banda de la mar Adriàtica, els eixos de plegament són parallels al litoral i han fet una costa abrupta que ha…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Daguestan
República de la Federació Russa, al NE del Caucas, entre la serralada principal i la mar Càspia.
La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…