Resultats de la cerca

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’…

Bastit en 1224-65 basat en una fortificació anterior pels comtes de Savoia, fou ampliat posteriorment En són remarcables les voltes excavades a la roca Des del segle XV serví de presó i inspirà a Lord Byron el poema Prisoner of Chillon

Situada a l’altiplà de Kültepe , el seu origen sembla anterior a l’edat del bronze Fou posteriorment seu d’un principat 1700 aC, alhora que centre comercial i mercat karum d’enllaç dels marxants assiris amb l’Àsia Menor 1850-1700 aC

A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

La invasió àrab ~711 comportà la destrucció de la florent cultura iraniana, malgrat que l’anterior dinastia local hi fou mantinguda amb una relativa independència Amb la davallada del poder califal el territori fou ocupat per Maḥmūd de Gaznī 1017 i els seljúcides 1041, fins que el governador Quṭb al-Dīn es desentengué del vassallatge turc i inicià la dinastia anomenada dels Hwārizm-Šāh 1097-1231, que constituí l’estat islàmic més poderós de l’època Coràsmia fou un important nus del comerç caravaner, fins que sofrí la devastació mongòlica Genguis Kan, 1221, després de la qual restà inclòs al…

És limitat al nord pel desert de Síria, a l’oest per la zona muntanyosa d’Al-Hiǧāz, al sud per part de l’anterior regió muntanyosa i la costa de l’oceà Índic, i a l’est pel golf Pèrsic Es tracta d’un altiplà que s’abaixa progressivament d’oest a est fins al golf Pèrsic El desert és format per diverses unitats el desert de Bādiyat al-Šām, al nord, és una regió plana, en part formada per desert i en part per estepa més al sud, hi ha el gran desert d’Al-Nafūd, i continua cap al sud-est per la gran extensió de desert de Rub'al-Hālī, que ocupa la major part de l’Aràbia interior A l’…

La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…

Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…

Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…