Resultats de la cerca

El 1966 fou creat aquest municipi per l’annexió de les ciutats veïnes de Charleville, Étion i Mézières, a més dels nuclis de Montcy, Saint-Pierre i Mohon Té indústria metallúrgica i és un actiu centre de serveis Mézières conserva restes de les antigues fortificacions

Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates

La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…

Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de…

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer,…

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de Catalunya i…

És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…