Resultats de la cerca

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520

Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū…

Situat immediatament al S del tròpic, entre els 9 i els 22° de latitud N i els 61 i els 88° de longitud W És unit al golf de Mèxic pel canal de Yucatán petits estrets el comuniquen amb l’Atlàntic entre les illes de les Antilles, i el canal de Panamà l’ajunta amb l’oceà Pacífic, i serveix així de pas per a línies importants de vaixells comercials El fons té uns 3 000 m de profunditat mitjana i és dividit en dues conques per la plataforma submarina de Beata 200 m de profunditat màxima, que va des de les costes d’Hondures i Nicaragua fins a les de Jamaica i Haití En aquestes conques és on hi ha…

La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a unes…

Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…

La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…