Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit…
Caucas

Vista del Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
vall de Benasc

Vista de la vall de Benasc, al sector de Llanos del Hospital
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
la Ribagorça

Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres Interiors tallen les…